Família: Cupressaceae Rich. ex Bartling
Distribució: Aquesta família es troba amplament distribuïda arreu del món. Morfologia General: Inclou arbres o arbusts de creixement lent, ja siguin monoics (Cupressus) com dioics (Juniperus communis). Solen ser xeromorfs i aromàtics. Els troncs són erectes, més rarament prostrats (Juniperus sabina) i normalment ramificats des de la base. Solen estar coberts d'una escorça generalment fibrosa i arrugada, que en algunes espècies de Cupressus i Juniperus cau en forma de plaques. Les arrels són més o menys fibroses i poden penetrar en el sòl a gran profunditat. Morfologia Vegetativa: Les fulles són nombroses, simples i enteres. Són perennes i poden persistir de 3 a 5(12) anys. Solen ser verdes i brillants, o més o menys glauques i l'anvers pot ser blanquinós. Es poden disposar de manera oposada (Cupressus) o verticil·lada i llavors n'apareixen 3 (Actinostrobus) o 4 (Tetraclinis) per verticil. Poden ser decurrents, sèssils o peciolades, però mai presenten estípules. A l'interior de les fulles apareixen canals resinífers. Les fulles juvenils solen ser linears i aciculars. Poden mantenir-se en exemplars madurs en alguns casos (Juniperus communis, Juniperus oxycedrus). Generalment però, les fulles adultes solen quedar reduïdes a una mena d'esquama, adnada i sovint glandular, com passa a Juniperus phoenicea, Cupressus o Platycladus. Morfologia floral: Les estructures reproductives són estròbils, cons o pinyes unisexuals que consten d'esquames en disposició oposada o verticilada. Els estròbils masculins estan formats per nombrosos estams que consten de 2 a 6 sacs pol·línics al revers de cada esquama. Són solitaris i terminals, o més rarament axil·lars (Juniperus oxycedrus) o disposats en grups (en algunes espècies de Callitris). Poden ser de forma esfèrica a oblonga Els estròbils femenins consten d'esquames planes o peltades, originades per la fusió d'una esquama estèril (tectriu) i d'una de fèrtil (seminífera). A l'anvers de cada esquama es desenvolupen de 2 a 24 primordis seminals.+br El nombre d'esquames a cada con tendeix a reduir-se dins la família; el cas més extrem és el de Microbiota, en el qual, els estròbils femenins només presenten una sola esquama amb un sol primordi seminal+br a la cara axial. Aquests estròbils femenins són curts i més o menys esfèrics i tancats. Es disposen generalment terminals i solitaris, però també els podem trobar en grups (Widdringtonia) o axil·lars. Tipus de pol·linització: La pol·linització es dóna a través del vent i ve afavorida per una gran producció de pol·len. Sovint es dóna a finals d'hivern o a la primavera, tot i que en algunes espècies de Juniperus es pot donar en qualsevol moment. Morfologia del pol·len: Els grans de pol·len són esfèrics i no presenten ni sacs aerífers ni ales. La superfície del gra sovint està coberta de grànuls esfèrics d'esporopol·lenina. Presenten un obertura germinal estreta anomenada leptoma, per on es desenvoluparà el tub pol·línic. Morfologia de la llavor: Les fructificacions poden ser llenyoses, si les esquames es lignifiquen (Cupressus) o carnoses, si les esquames es solden i es tornen suculentes (Juniperus). Aquestes fructificacions carnoses s'anomenen gàlbuls. Les llavors són nombroses i petites. Ocasionalment presenten una petita ala, en trobem dues d'amples a Tetraclinis. El nombre de cotilèdons sol ser 2 o rarament arribar a 6. Tipus de disseminació: Els estròbils carnosos de Juniperus es disseminen per endozoocòria. En canvi, els estròbils secs s'obren dalt de l'arbre i les llavors poden caure a terra o ser endutes pel vent. Dotació cromosòmica: El nombre bàsic de cromosomes (x) és 11. La poliploïdia és molt poc freqüent tot i que s'han trobat alguns individus diploides (2n) amb 44 cromosomes. Principis químics: Generalment presenten canals resinífers, tant a les branques com a les fulles. Diversitat i classificació: Aquesta família engloba unes 130 espècies agrupades en vora els 20 gèneres. El gènere més diversificat és Juniperus amb més de 50 espècies. La majoria de gèneres però inclouen només poques espècies. Ecologia i hàbitat: Algunes cupressàcies necessiten una humitat elevada per viure, i per tant, es troben a zones muntanyoses i als marges de rius. Alguna espècie, com Thuja occidentalis tolera els sòls inundats, mentre que d'altres són d'indrets secs i freds. Les espècies que trobem a la regió mediterrània, però, estan adaptades a la insolació elevada, l'aire sec i la sequedat estival; és per això que presenten certes adaptacions xerofítiques. Trobem entre d'altres el xiprer (Cupressus sempervirens), la savina turífera (Juniperus thurifera), el càdec (Juniperus oxycedrus),... Algunes espècies estan adaptades a viure a les zones culminals d'alta muntanya com el ginebró (Juniperus communis subsp. nana) o la savina (Juniperus sabina). D'altres com el ginebre marí (Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa) formen part de la vegetació psammòfila del litoral. Alguns exemplars de Fitzroya cupressoides poden arribar a viure centenars d'anys. Presència als PPCC: Només 5 espècies dels gènere Juniperus apareixen espontànies al territori català. Generalment són espècies típiques de les màquies i garrigues. El xiprer (Cupressus sempervirens) va ser introduït a la Península Ibèrica cap al segle XVI com a espècie funerària. Actualment es troba plantat a molts indrets del territori. Utilitats: " Algunes cupressàcies es cultiven com a plantes ornamentals. Per exemple, podem trobar el xiprer de Lawson (Chamaecyparis lawsoniana), el xiprer blau (Cupressus arizonica), el xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa), l'arbre de la vida (Thuja orientalis)... Els estròbils carnosos del ginebre (Juniperus communis) són els ginebrons, usats en la fabricació de la ginebra després de la seva fermentació i posterior destil·lació. També tenen propietats medicinals ja que són diürètics, carminatius i antisèptics. Diverses espècies són apreciades per la seva fusta. La fusta de la savina turifera (Juniperus thurifera) és resistent sense ser dura, la del xiprer (Cupressus sempervirens) és pràcticament incorruptible, i la de Callitris hugelii és molt resistent a les termites. La resina de l'espècie Tetraclinis articulata, anomenada sandarac, s'usa per la fabricació de vernissos. Els gàlbuls de la savina (Juniperus sabina) són tòxics i antigament eren usats en medicina popular com a abortius.